Pages

Saturday, 26 September 2015

Quan votar no és fàcil.

 

Ho sento, companys, però només tinc un vot i és per a la CUP.

M’hagués agradat poder-vos votar a tots dos. I no em refereixo a votar dues vegades. Ja sabeu de què parlo.

No ha pogut ser i ho entenc. Entenc ambdues postures i les respecto, però em dol. No ho puc evitar.

Vaig votar Barcelona en Comú a les municipals. I, al desembre, votaré una opció d’esquerres a les generals. Espero no haver de patir com ara.

Fa quatre anys vaig votar en Coscu. Li vaig fer confiança i no m’ha decebut mai. M’he sentit molt ben representat i n’estic orgullós de la meva intuició.

Ara és aquesta mateixa intuició que m’empeny a votar les CUP. Per molt d’acord que estigui amb el mestre Guillem Martínez, crec que les CUP no investiran Artur Mas com a president. I crec, espero i desitjo que s’arribi a acords per part de les esquerres rupturistes per tal d’aconseguir que, un cop aconseguida la majoria nacional, aconseguim blindar la majoria social. Ja sabem que no serà fàcil, però tampoc cal empitjorar-ho.

Ara em podria estendre explicant què em porta a aquesta decisió i les pors i dubtes que tinc. Perquè no us penseu que ha estat fàcil prendre aquesta decisió. Reconec que el nivell de merda d’aquesta campanya m’havia passat una factura molt grossa. Estava molt decebut i gairebé decidit a abstenir-me. Però vaig demanar ajuda i gent a qui conec o no, i que em coneixen o no, i m’han donat el seu parer, cosa que agraeixo. Al final, vulguis que no, es nota quan algú et coneix i és qui t’empeny amb la força justa.

Això, us deia sobre les pors i els dubtes, però em sembla que no porta enlloc perquè no us volia explicar les raons i motius per triar una opció o una altra.

De fet, només volia que sapiguéssiu com de dur ha estat haver de triar, i que espero que valgui la pena.

Moltes gràcies per tot. Molta sort a totes. Ens veiem el 28.